CAROLINA VALTUILLE I LES IL·LUSTRACIONS INNOCENTS

Les il·lustracions de la Carolina tenen vida pròpia i això ens agrada. Quan vam conèixer la seva obra vam tenir clar que volíem treballar amb ella. La utilització del color, les textures i la capacitat d'abraçar estils diferents li dóna versatilitat. La Carolina Valtuille ja forma part de l'univers d'il·lustradors de la revista infantil Namaka. La voleu conèixer?

 

Quan i com comences a interessar-te pel món de la il·lustració?

Des que era molt petita el que més m’agradava fer era dibuixar. Escrivia contes i feia revistes i després en dibuixava les il·lustracions. Els meus pares sempre m’animaven a fer-ho, reforçaven la meva autoestima creativa i, de fet, crec que sense ells no hauria pogut tirar endavant el projecte de ser il·lustradora. A l’institut també feia coses d’aquestes, algunes escoles em feien encàrrecs i així va ser com em vaig submergir de ple en el món de la il·lustració.

 

Per què t’interessa la il·lustració? Què té la il·lustració que no tinguin altres disciplines?

La raó principal és que et dóna molt llibertat per deixar volar la imaginació: converteixes una idea en una cosa més real i això és màgic. A més a més, aquest procés mental és molt estimulant.

 

On trobes la inspiració?

Normalment trobo la inspiració en pel·lícules, jocs i llibres fantàstics i de ciència ficció.

 

Explica’ns quin és el teu procés creatiu? Com t’enfrontes a la pàgina en blanc?

Sóc del parer que la feina constant és la clau per tot. Pot passar —i passa més sovint del que m’agradaria— que quan estàs acabant un projecte la inspiració decideixi marxar, però és precisament en aquests moments quan cal tirar de l’experiència, la paciència i la constància.

 

Defineix les teves il·lustracions en tres paraules: ingenuïtat, color i innocència.  

 

Un referent: He crescut llegint contes il·lustrats per artistes russos i, òbviament, hi tinc un vincle molt intens. Però si m’hagués de quedar amb algú, seria amb Walt Disney.

 

Un conte: La caputxeta vermella.

 

Un lloc on perdre’t i trobar-te: Com que he viscut en diferents llocs, és difícil escollir-ne només un. Sovint és un lloc allunyat de la gent i els cotxes, on tingui contacte amb la naturalesa i hi hagi silenci.

 

Un record de la infantesa: Una de les coses que més em divertien era organitzar festes a casa. Dibuixava les il·lustracions, les repartia entre els de casa i preparava un repertori d’actuacions. Ballava, explicava històries, recitava poemes i, fins i tot, organitzava concursos. Al final, repartia caramels entre els participants.

 

Si us ha agradat la feina de la Carolina més abaix teniu la seva web i si voleu conèixer més il·lustradors namakians feu click aquí.

 

Equip Namaka

Il·lustracions Carolina Valtuille

http://www.carolinavaltuille.com

Facebook Carolina

Subscriu-te al nostre newsletter

* camps obligatoris

Escribir comentario

Comentarios: 0