Titellaire i il·lustradora, l'Eva una col·laboradora molt versàtil

L'Eva és una persona activa i entusiasta i, sobretot, creativa. No només dibuixa i pinta i decora, també fa veuetes,  actua i és titellaire. No ens va costar gaire convèncer-la i avui estem encantades de presentar-vos-la. Esperem que les seves il·lustracions us agradin tant com les seves paraules. 

 

Quan i com comences a interessar-te pel món de la il·lustració?

Els meus primers records estan envoltats de llapis de colors i papers. El meu interès per la il·lustració no va aparèixer, el duia de fàbrica.

 

Per què t’interessa la il·lustració? Què té la il·lustració que no tinguin altres disciplines?

És un idioma universal, tothom, sigui d'on sigui o tingui l'edat que tingui, entén un dibuix. Tots els nens dibuixen i no hauríem de perdre mai aquest costum. Qualsevol persona es pot fer entendre fent quatre ratlles en un paper.

 

On trobes la inspiració?

A tot arreu, a un llibre, a una paret, a l’etiqueta d'un producte, en una situació, en una foto, a les rajoles del terra... Només cal estar alerta i, si t'apassiona dibuixar, no és cap esforç.

 

Explica’ns quin és el teu procés creatiu? Com t’enfrontes a la pàgina en blanc?

Sóc molt anàrquica, no tinc un procés concret, el meu cap va teixint idees. A poc a poc, embruto molts i molts papers, tovallons, la pissarra de la meva filla, faig fotos, guardo dibuixos o fotos que trobo als diaris, revistes, catàlegs… I, com si fos per art de màgia, un dia em poso davant dels papers i eureka!, surt allò que volia plasmar. La feina l'he anat fent dins el meu cap durant dies, però per mi és un gran misteri saber com el meu cervell acaba arribant a una idea més concreta.

 

Defineix les teves il·lustracions en tres paraules:

Ho he intentat, però sóc incapaç de definir les meves il·lustracions. Primer, perquè faig servir diferents estils segons la feina que em proposen i, després, perquè les paraules no acaben de ser el meu punt fort. Segurament et faria millor un dibuix que no pas definir les il·lustracions en tres paraules!  

 

Un referent: Tim Burton! I molts més «de cuyo nombre no puedo acordarme».

 

Un conte: Alícia al país de les meravelles.

 

Un lloc on perdre’t i trobar-te: Qualsevol terrasseta on pugui veure passar la gent i on serveixin un bon te chai.

 

Un record de la infantesa: Les tardes de dissabte a la meva habitació. Muntava el meu racó amb estores, hi posava el radiocasset amb la meva música i em passava la tarda dibuixant. Ah! I normalment «m’acompanyava» una bossa gegant de Conguitos!

 

Equip Namaka

Il·lustracions d'Eva Montero

Escribir comentario

Comentarios: 0