La màgia i la poesia de les il·lustracions de la Carolina T. Godina

 

Vam contactar amb la Carolina després de descobrir les seves il·lustracions a internet. Li vam enviar un correu i es va convertir en col·laboradora de la revista número 0, que ben aviat sortirà al carrer. Ho hem de confessar, ens en vam enamorar de seguida. És increïble la capacitat que té per crear mons plens de màgia i poesia, ella mateixa ens explica que sovint usen aquestes paraules per definir els seus dibuixos. Descobriu-la i enamoreu-se'n!

 

Quan i com comences a interessar-te pel món de la il·lustració?

De fet la il·lustració sempre m’ha interessat, crec que abans de saber que existia aquesta professió ja m’interessava. Quan era petita sempre deia que volia ser pintora o dibuixant o animadora de Disney… Amb els anys, vaig descobrir que hi havia gent que es dedicava professionalment a il·lustrar i vaig començar a veure clar que aquest podia ser un camí molt bonic. Així i tot, no m’hi vaig ficar de ple fins moooolts anys després i després de donar unes quantes voltes.

 

Per què t’interessa la il·lustració? Què té la il·lustració que no tinguin altres disciplines?

Mmm… El tema és que no només m’interessa la il·lustració. M’interessen moltes disciplines artístiques, tinc una ment molt inquieta i molta curiositat per moltes coses, però dibuixar i il·lustrar és el que més m’apassiona i és des del lloc on crec que puc aportar alguna cosa extra al món. És el que més m’agrada fer des que era petita, però he arribat aquí gràcies a totes les altres coses que m’han interessat i m’interessen, que també han estat molt importants en tot el procés que he seguit.

La il·lustració et connecta amb parts molt amagades i et fa viatjar per la imaginació, és com si dos mons es trobessin i en nasqués un de nou. Per una banda t’inspires en el món real i per l’altra elabores altres mons; d’aquest unió en neix una nova imatge que a la vegada és un món en si mateix. És una disciplina molt màgica i alquímica.

 

On trobes la inspiració?

En la natura, els animals, la llum, la música i els somnis.

 

Explica’ns quin és el teu procés creatiu? Com t’enfrontes a la pàgina en blanc?

El meu procés creatiu comença per tot allò que m’inspira i m’ajuda a trobar camins: faig una selecció d’imatges de tota mena, que tant estan relacionades amb la temàtica que treballaré com amb imatges que no tenen una relació directa amb el tema. Després ve la part dels esbossos, que per mi és la més difícil, perquè és on realment comences a idear la imatge i on t’has de trencar una mica més la closca: composició, paleta de colors, ritme… També és la part més interessant, perquè és on el cap ha de treballar més i on pots provar diferents plantejaments a partir d’una mateixa idea. És molt maco, molt intens i, de vegades, molt cansat. Hi ha dies que no trobes el que cerques i és esgotador, però tota aquesta part que no es veu sempre val la pena, és la més important del procés creatiu, és la part del procés on més aprens i també la que et demana més hores. Quan arribo a la pàgina en blanc ja hi ha tantes idees entre bambolines i tanta feina feta que només em queda triar quin dels plantejaments pot funcionar millor i aleshores comença la part de donar color a la imatge definitiva.

Per sort, no baso la meva feina en cops d’inspiració sobtats, perquè aquests arriben quan volen, arriben poc o de vegades ni arriben. Quan arriben cal aprofitar-los, per descomptat!!! Però, sobre tot, baso la feina en la pràctica, en cometre errors, en plantejar la idea des de diferents perspectives fins que trobo la que considero que és millor. Mai estic del tot contenta amb les il·lustracions finals, però m’agrada que sigui així perquè sempre mantens la inquietud d’aprendre i de millorar cada dia una mica més que l’anterior, fins que arribes a resultats cada cop més interessants. És una feina per tota la vida, mai te l’acabes i és molt emocionant!!!

 

Defineix les teves il·lustracions en tres paraules:

No sóc molt partidària de posar etiquetes, perquè al final qui ha de dir com experimenta la imatge o què li inspira és el que l’observa. Així i tot, escriuré tres paraules que m’han regalat algunes persones sobre com veuen les meves il·lustracions: màgiques, poètiques i misterioses.

 

Un referent:

Ostres, no en tinc un de sol, tinc tants referents que m’han ensenyat tant… Però com que només en puc dir un, us diré en Shaun Tan, és una fera de la il·lustració i també molt bon escriptor.

 

Un conte:

Es fa difícil triar-ne un de sol… Fa una pila d’anys, quan era una nena, un conte en especial em va marcar molt, i, de fet, és un dels referents que en part han fet que arribés a seguir el camí de la il·lustració: La història del Senyor Sommer, de Patrick Süskind i il·lustrat per Sempé. És d’una tendresa, una elegància i una intel·ligència com pocs que he llegit després.

 

Un lloc on perdre’t i trobar-te:

Sense cap mena de dubte, al bosc! I, més concretament, a la vall de Pineta, al Pirineu d’Osca. És un lloc estimadíssim per mi; sempre m’hi he sentit com a casa i m’ha acollit i inspirat molt.

 

Un record de la infantesa:

Em recordo dibuixant a la taula del menjador de casa. M’hi passava tardes senceres dels caps de setmana, tardes d’hivern, mentre els meus pares i la meva germana descansaven o miraven una pel·lícula. Els meus gatets sovint em feien companyia mentre dibuixava. A prop del full, sempre un entrepà de pa de motllo per anar berenant mentre continuava dibuixant.

 

Equip Namaka

Il·lustracions de Carolina T. Godina

El blog de la Carolina 

Escribir comentario

Comentarios: 0